La darrera edició de Montserrat que Jacint Verdaguer edità abans de morir. Aquest volum de poesia està dividit en tres seccions: llegendari, cançons i odes i recull textos publicats amb anterioritat i alguns inèdits fins al moment. El tema principal de les quaranta-sis composicions que formen l’antologia és Montserrat i la seva mitificació com a element simbòlic català i com a figura religiosa imprescindible.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesía catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingresar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. Al 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporànis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir al 1902 malalt de tuberculosis.
