Un recull de poesies melancòliques, de salms tranquils i folklore català. Setè i últim volum de les obres complertes de Jacint Verdaguer, una de les figures més emblemàtiques i importants de la Renaixença catalana. Als seus últims anys, Verdaguer va fer les paus amb la seva pròpia fe i les poesies que es troben en aquest volum tornen a l’espiritualitat dolça de les primeres.
Jacint Verdaguer (1845–1902) era un capellà i va ser un dels principals impulsors de la poesia catalana del segle XIX. Amb deu anys va ingressar en un seminari, on va cursar els seus estudis eclesiàstics. L'any 1965 va participar en els seus primers Jocs Florals i va guanyar dos premis. Verdaguer és un dels màxims exponents de la Renaixença catalana i del romanticisme que dominava l’època. Igual que autors contemporanis, Verdaguer va perseguir la modernització i recuperació de la llengua catalana. Va morir l'any 1902, malalt de tuberculosis.
