Un acte, en ell mateix reprovable, que repugna a les més íntimes conviccions, pot en determinades circumstàncies treure l'esperit de qui el comet de l'atonia i l'abúlia estèril a la qual semblava definitivament condemnat, i dur-lo a un despertar esplendorós, de plenitud íntima i de reconciliació amb el món. Aquesta és la paradoxa que Zweig ens presenta a «Nit fantàstica», amb la capacitat de penetració psicològica i saviesa narrativa que el van dur a ser un autor universalment estimat.
«El lector es troba seduït pel ritme irrefrenable de les eficaces estratègies narratives que construeix Zweig, de la mateixa manera que el narrador es troba immers en un seguit d'esdeveniments que no es poden revelar per no espatllar la felicitat que obté el lector a mesura que va llegint».
Ponç Puigdevall, El Punt
